diumenge, 13 de març del 2016

ELS ESPAIS PER A LLIURE

El TEATRE

Els espectacles teatrals,van ser introduïts a Roma pels etruscs. Sobretot va assolir un gran auge la comèdia arran de la progressiva influència cultural grega que es produí a partir del segle III aC. I de la mateixa manera que els autors romans copiaven i adaptaven les obres dels grecs, els arquitectes copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a les ciutats gregues.

El teatre romà constava essencialment d’una graderia semicircular esglaonada, la
cavea, que envoltava l’espai teatral, l’orchestra; tancant l’orchestra, davant de la
cavea, hi havia una plataforma feta d’obra, a l’altura més o menys d’un metre, anomenada
scaena (escenari), que estava tancada per un mur elevat, el frons scaenae;
aquest mur imitava la façana d’un palau i podia tenir uns quants pisos.

A Roma, el primer teatre d’aquestes característiques no es va construir fins al segle
I aC. A l’època de l’Imperi se’n van edificar més i també proliferaren a les províncies.
A l’Estat espanyol hi ha restes d’uns vint teatres romans; entre aquests teatres
destaquen els de Mèrida, Sagunt, Itàlica i Segòbriga.

L’amfiteatre
El primer amfiteatre que es va construir a Roma, en temps de Cèsar, va ser de fusta.
Es tractava d’un recinte el·líptic format per dos teatres units per l’orchestra. L’invent
va tenir tanta acceptació que, a partir d’August, es van construir diversos amfiteatres
de pedra. El més famós va ser l’anomenat Colosseu.



El circ

El circ era el recinte en què se celebraven les curses de carros, anomenades
quadrigues, si eren de quatre cavalls, i bigues, si eren de dos.
Aquest era l’espectacle esportiu preferit pels romans. Els noms dels
millors aurigues, fins i tot dels millors cavalls, han quedat escrits per
a la posteritat en mosaics i inscripcions.

El recinte estava inspirat en l’estadi i en l’hipòdrom dels grecs: es tractava
d’un espai rectangular allargat, amb un dels costats menors una
mica arrodonit; al centre d’aquest espai hi havia un mur molt llarg,
anomenat spina, al voltant del qual els carros feien voltes. A l’Estat espanyol,
el ques’ha conservat millor és el de Mèrida.

Els romans van destacar més com a enginyers que com a arquitectes. Resulten
admirables l’eficàcia, la solidesa i, fins i tot, la bellesa de les seves obres públiques,
tal com reconeixien els mateixos grecs. En les obres públiques com ara carreteres
i ponts, aqüeductes, clavegueram i fortificacions, va ser on els romans assoliren
la perfecció més gran en l’aplicació de les tècniques apreses d’etruscs, grecs o siris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada